Seda no és una novella, ni tampoc un conte, Seda és una història. Comença amb un home que travessa el món, i acaba amb un llac que sestà allí, un dia de vent. Lhome es diu Hervé Joncour. El llac no se sap. Es podria dir que és una història damor. Però si només fos això no hauria valgut la pena explicar-la. Al mig hi ha desigs, i dolors, però un nom autèntic, per dir-los no el tens. I tanmateix no és amor. Potser val la pena aclarir que es tracta duna història del segle dinou només perquè ningú no esperi avions, màquines de rentar ni psicoanalistes. No nhi ha. Potser en una altra ocasió.